En les plantes baixes del Centre, Peramàs i la zona propera al Port, la humitat ascendent per capil·laritat no és una molèstia passatgera: és el problema constructiu número u del municipi i apareix en pràcticament tots els pisos anteriors a 2006.
La raó és hidrogeològica. L'aqüífer del Maresme té intrusió salina registrada per l'Agència Catalana de l'Aigua. L'aigua freàtica carregada de clorurs ascendeix pels porus de murs de maçoneria i maó massís, cristal·litza en evaporar-se i deixa aquell cèrcol blanquinós amarg que coneixem com a salnitre.
El que comença com a pintura rebentada acaba sent, si no es tracta en origen, un problema estructural seriós. Aquesta guia t'explica com el diagnostiquem, quines solucions funcionen de debò i per què les pintures antifloridura no resolen res.
Per què Mataró és especialment vulnerable
Mataró s'assenta sobre l'aqüífer al·luvial del Maresme, una massa d'aigua subterrània costanera amb granulometria sorrenca-gravosa i nivell freàtic somer a la franja litoral. Al front marítim i a Peramàs baix, el freàtic està a pocs metres de la solera de l'edifici; al Centre històric i part de l'Eixample, una mica més profund però encara actiu.
L'aigua del subsòl està contaminada per intrusió marina: clorurs, sulfats i, per herència agrícola, nitrats. Quan aquella aigua ascendeix per capil·laritat fins als murs, s'evapora a la superfície interior i les sals cristal·litzen. Aquell cristall és el salnitre.
Les construccions del Centre i l'Eixample són de finals del XIX i primera meitat del XX: maçoneria ordinària amb morter de calç, maó massís, sense làmina impermeable a l'arrencada de mur. L'obligatorietat de barrera anticapil·lar va arribar amb el Codi Tècnic de l'Edificació el 2006. Tota obra anterior parteix amb el problema de sèrie.
Com reconèixer humitat capil·lar (i no confondre-la)
La humitat capil·lar té tres signatures que la distingeixen de la condensació i de la filtració.
Primer, l'alçada limitada. Apareix als 80-150 cm inferiors de la paret, amb un front horitzontal bastant clar que marca fins on ha pogut pujar l'aigua abans d'evaporar-se. La condensació acostuma a ser més alta o difusa, i la filtració forma taques irregulars.
Segon, la presència de sals blanquinoses (salnitre) a la superfície, que es desprenen en rascar amb un dit. Cap condensació produeix eflorescències cristal·litzades.
Tercer, l'estacionalitat. La capil·laritat s'agreuja a la tardor-hivern (més aigua freàtica, més calefacció interior que accelera l'evaporació), mentre que la condensació fa exactament el contrari: apareix a l'hivern per diferència de temperatura i desapareix amb el bon temps.
El risc ocult: spalling i corrosió d'armadures
Més enllà del guix rebentat i la pintura escrostonada, la humitat carregada de clorurs ataca les armadures d'acer del formigó armat. Els ions de clorur penetren el recobriment, trenquen la capa passivant de l'acer i disparen la corrosió electroquímica. L'òxid ocupa entre 6 i 7 vegades més volum que l'acer original.
Aquesta expansió genera tensions internes que acaben escrostonant el formigó — el fenomen es diu spalling. Si afecta bigues, pilars o forjats amb armadura, compromet la capacitat portant de l'edifici.
La norma estructural espanyola EHE-08 classifica el litoral com a ambient classe IIIa (aèria litoral) i exigeix recobriments mínims de 35 mm. En edificis del Centre i Peramàs construïts abans de 1998, els recobriments originals són la meitat. Per això el salnitre no és un problema d'acabats, és un problema estructural latent.
La solució que sí que funciona: injecció de silans/siloxans
És el mètode amb més suport tècnic i major recorregut garantit. Perforem el mur afectat a la base amb trepants de 10-14 mm de diàmetre, espaiats cada 10-12 cm, a una profunditat equivalent a dos terços del gruix del mur.
Per aquells orificis injectem a pressió o per gravetat una resina organosilícia (silà o siloxà). La resina reacciona amb la sílice i les sals càlciques presents al mur formant una barrera hidròfoba contínua que impedeix l'ascens de l'aigua capil·lar.
El procés en un pis estàndard dura 1-3 dies d'obra efectiva. Els murs triguen 4-8 setmanes a assecar-se i es poden repicar, sanejar i acabar amb materials normals un cop secs. Els fabricants seriosos (Sika, Mapei, Remmers) ofereixen garantia de 10 anys condicionada que ho apliqui un instal·lador homologat.
Morters de sanejament macroporosos: el complement
La injecció talla l'ascens futur de l'aigua, però els murs ja estan carregats de sals. Aquelles sals triguen anys a migrar i eflorèixer en superfície, i si apliquem un arrebossat convencional amb la humitat residual encara dins, el salnitre reapareix sobre l'acabat nou.
Per evitar-ho apliquem un morter de sanejament macroporós (categoria R segons UNE-EN 998-1) sobre el mur injectat. Són morters amb additius que gestionen les sals: permeten l'evaporació de l'aigua residual sense que les eflorescències aflorin a la capa visible.
Marques habituals en les nostres obres: Mapei Mape-Antique, Weber.san. S'apliquen en dues capes amb un interval de 24 hores i l'acabat final (guix o pintura transpirable) es posa a sobre passades 3-4 setmanes.
Electroòsmosi sense fils: per què la tractem amb cautela
El mètode promet invertir la polaritat de l'aigua capil·lar mitjançant un petit equip electrònic i fer-la descendir al subsòl. Els fabricants publiquen xifres ambicioses.
Els estudis independents (Building Research Establishment britànic, Fraunhofer IBP alemany) han donat resultats mixtos o no concloents. A Espanya, l'electroòsmosi sense fils no té DITE ni ETE (Avaluació Tècnica Europea) com a solució validada amb garantia sectorial.
No diem que no funcioni mai. Diem que quan hi ha un mètode (injecció silànica) amb aval de fabricant, ETE i garantia de 10 anys, no recomanem apostar per un altre sense suport documentat. En casos molt específics (murs inaccessibles per patrimoni, per exemple) es pot valorar com a complement, però no com a solució primària.
Què NO funciona (i te'l proposaran igualment)
- Rascar i repintar amb pintura antifloridura. Elimina l'aspecte durant 6-12 mesos. El salnitre torna perquè l'aigua continua pujant. Inversió perduda.
- Pintura impermeabilitzant sobre mur afectat. Atrapa la humitat dins del mur. L'aigua acaba sortint pel sostre o per la paret contigua, i el problema es desplaça en lloc de resoldre's.
- Trasdossats de pladur sense tractar la causa. Emmascara el problema durant 1-2 anys. Després apareix floridura darrere el pladur, més difícil de detectar i més insalubre.
- Deshumidificadors elèctrics. Abaixen humitat ambiental però no aturen la capil·laritat estructural. Útils en condensació, no en capil·laritat.
- Vinagre, àcid muriàtic, neteja amb productes casolans. Dissolen temporalment l'eflorescència però no afecten l'origen. A la setmana següent la sal torna.
Decret 141/2012: la humitat et pot costar la cèdula
El Decret 141/2012 de la Generalitat regula les condicions mínimes d'habitabilitat a Catalunya. El seu article 4 exigeix, entre altres coses, que els habitatges estiguin lliures d'humitats que afectin la salubritat.
Humitat capil·lar activa, amb eflorescències visibles o creixement de floridura, pot motivar que el tècnic certificador denegui la cèdula d'habitabilitat o l'emeti condicionada a reparació en un termini.
En operacions de canvi d'ús de local a habitatge, aquest punt és crític: la cèdula de primera ocupació es denega si hi ha humitat capil·lar sense tractar. Per això la resolució del problema entra sempre en el projecte de reforma, no es deixa per a després.
Cas aplicat: planta baixa de Peramàs al costat del Port
Estiu de 2025. Pis de 70 m² en planta baixa a Peramàs, a 200 metres del Port de Mataró. Salnitre generalitzat a les dues parets mitgeres fins a 120 cm d'alçada, guix rebentat, floridura a les cantonades del menjador. El propietari havia pintat tres vegades en cinc anys amb pintura antifloridura, sense èxit.
Diagnòstic: humitat capil·lar activa. Mesura d'humitat amb higròmetre de contacte als murs: 14-18% (el sec és <5%). Confirmat amb assaig de carbur: efectivament capil·lar, no condensació.
Solució aplicada: injecció silànica (Sika Injection-29) en 26 metres lineals de mur. Morters de sanejament Mape-Antique a les cares interiors. Assecat de 6 setmanes, acabat amb guix transpirable i pintura al silicat. Garantia de fabricant 10 anys. Pressupost total: 4.200 € amb IVA.
Avui, 10 mesos després, els murs estan secs, sense eflorescències ni floridura. L'habitatge va entrar al mercat amb cèdula i es lloga amb tarifa de mercat en zona tensionada.
Tens un cas semblant al teu habitatge?
Explica'ns què necessites. El tècnic de la teva zona es posa en contacte avui per concertar la visita gratuïta.
Preguntes freqüents
Quant costa eliminar definitivament el salnitre d'un pis a Mataró?
Un tractament professional amb injecció silànica i morters de sanejament parteix dels 2.800-3.200 € per a un pis estàndard amb 15-20 metres lineals de mur afectat. En plantes baixes del Centre o Peramàs amb més metres afectats, el pressupost pot arribar a 4.500-6.000 €. Rascar i repintar no és solució: el salnitre torna en mesos.
Quant triga una intervenció d'injecció silànica?
L'aplicació pura són <strong>1-3 dies</strong> d'obra efectiva. L'assecat del mur triga 4-8 setmanes segons gruix i humitat inicial. Durant aquell temps es pot conviure amb l'obra (no afecta instal·lacions ni talla subministraments). L'acabat final (arrebossat i pintura) es fa en finalitzar l'assecat.
La humitat per capil·laritat es pot solucionar sense trencar terres?
Sí, en la majoria dels casos. La injecció es fa a través dels murs des de la seva cara interior, a uns 15-20 cm del terra. No requereix aixecar paviments tret que existeixi a més problema d'humitat ascendent per la solera, que és menys freqüent i es diagnostica en la visita tècnica.
Quina garantia doneu sobre aquest tipus de tractaments?
Els fabricants de resines silàniques (Sika, Mapei, Remmers) ofereixen garantia de 10 anys sobre el material quan l'aplica un instal·lador homologat. A això sumem els nostres 2 anys de garantia legal sobre l'execució, amb assegurança de responsabilitat civil en vigor. Si el salnitre reapareix dins del període cobert, tornem i ho resolem sense cost addicional.
Puc obtenir la cèdula d'habitabilitat amb humitat capil·lar activa?
Molt probablement no. El Decret 141/2012 article 4 exigeix absència d'humitats que afectin la salubritat. El certificador pot denegar la cèdula o emetre-la condicionada. Si estàs tramitant cèdula de primera ocupació (per exemple després d'un canvi d'ús), la humitat l'has de tractar sí o sí abans de la inspecció.
L'electroòsmosi sense fils serveix d'alguna cosa?
Tècnicament el seu principi existeix, però els estudis independents internacionals no són concloents i a Espanya no té Avaluació Tècnica Europea. Quan hi ha una solució amb suport normatiu i garantia documentada de 10 anys (la injecció silànica), no recomanem apostar per altres mètodes sense aval equivalent. En casos molt concrets (murs inaccessibles per patrimoni) es pot valorar com a complement.